El Tren Misteriós

   EL TREN MISTERIÓS    Aquell matí corria com una desesperada per arribar a temps a la feina. Tenia calculat que l’horari del tren no li fallava. Cada matí a les vuit i dos minuts arribava el seu. Mai feia tard. Aquell dia, però, va arribar a l’estació a les vuit i tres, i el tren ja no hi era. No només això sino que no hi havia ningú per enlloc, ni semblava un dia de feina qualsevol. També va veure, tot baixant a l’andana, com els llums s’anaven apagant, convertint-se en un únic fil de llum fantasmagòric. Això no era normal, ningú a l’andana, gairebé sense llum i sense trens a la vista. L’Elsa va començar a tenir un mal pressentiment. Potser era un somni i encara era al llit, sota la manta, ben calentona. Però era tan real… Llavors va veure aparèixer un tren antic, com tret de una exposició d’antigalles. En arribar davant seu, les portes es van obrir amb mandra, com si la convidessin a entrar. Va pensar que com que ja feia tard a la feina, entraria a descobrir quin era el misteri. Les portes es van tancar rere d’ella sense demanar permís, i el que va veure la va deixar bocabadada. Hi havia tot de gent vestida d’època, com el mateix tren, i parlaven entre ells com si res. No va entendre com no desentonava amb la seva vestimenta, un pantaló i americana de tall masculí que es posava cada dia per anar a treballar. Però quan es va mirar, emmirallada a la finestra del tren, va veure que duia un vestit que li arribava fins els peus i una petita bossa de mà, com si allò fos seu des de sempre.

   Com que tenia la sensació que el cap li rodava, es va asseure per poder comprendre què li estava passant, quan un home de intensa mirada es va asseure al seu costat per donar-li conversa. – No ets d’aquí, oi? Li va preguntar. – Ara com ara no sé de on sóc ni com he anat a parar aquí. Respongué ella amb un fil de veu i totalment angoixada. – Ets al tren de les respostes, tu has preguntat i jo he aparegut. Va dir l’home.

   L’Elsa no entenia res, feia temps que volia canviar moltes coses a la seva vida, però no tenia ni idea de com fer-ho. Desconeixia que hi hagués un tren a on trobar totes les respostes a les preguntes que últimament es feia sovint. Aquell home va començar una conversa amb tota naturalitat i va parlar amb ella durant un trajecte que semblava no tenir fi. Ella li anava preguntant coses; sobre els problemes que tenia amb la seva feina i sobre el seu últim xicot, qui havia trencant la relació amb ella feia pocs dies, per una nova oferta de feina a l’altra punta de món.

   El tren va continuar el seu camí, sense aturar-se i amb la gent xerrant sense parar. L’Elsa va trobar les respostes que buscava, feia molt de temps que ningú li parlava amb tanta sinceritat i sense embuts, va comprendre millor el seu caràcter i a la gent que l’envoltava. I va connectar amb l’amor que era per tot arreu i al seu voltant. Era una sensació de serenor i tranquil•litat a l’hora. Però, que representava tot allò?

   Sense voler, va començar a notar que tenia molta son, els ulls se li anaven tancant perdent la consciència, quan l’ensurt de un soroll de molt a prop la va despertar. Era a casa, sota els llençols, i el soroll era del seu despertador que sonava insistentment. Va mirar l’hora i va veure que de les tres alarmes que s’havia posat la nit abans, sonava la darrera.

   Ara sí que faria tard a la feina! Va pensar. Es va vestir corrents i va sortir espitada cap a l’estació. Quan baixava cap a l’andana va notar que no hi havia gent i que els llums s’anaven apagant deixant un fil de llum…

   Danna Sans.

 

2 Comments
  1. Nuria Responder

    Muy bueno, un placer leerte, besos

Dejar comentario

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que tengas la mejor experiencia de usuario. Si continúas navegando estás dando tu consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de mi Cookies, clic en el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Menu Title